Del núvol estant

Agost 27, 2009 at 3:20 pm | In Uncategorized | Leave a Comment

Núvols

Durant aquest mes d’agost, el portal Vilaweb ha publicat un conjunt d’articles frescos, breus i aplegats sota el títol ‘Del núvol estant’ en què s’explicaven un seguit d’aplicacions que són “al núvol” (cloud computing, aplicacions que hi ha a Internet, que no hem d’instal·lar al nostre ordinador, sinó que les utilitzem directament a la Xarxa).

El concepte de cloud computing s’està estenent ràpidament i la llista d’aplicacions al núvol creix dia a dia i en tots els àmbits; fins i tot hi ha sistemes operatius al núvol de la Xarxa (per exemple, eyeOS). Segons Vilaweb, “la independència al respecte dels ordinadors, la seguretat, la flexibilitat i la gratuïtat de moltes d’aquestes aplicacions n’expliquen l’auge”.

Els blocs, els tuits que publiquem a Twitter són dos exemples clars del que representa el cloud computing, ja hauríem de pensar que ningú no fa còpia de tots els posts i comentaris que publica al seu bloc, sinó que són allà, als núvols d’Internet, a can Blogspot o can WordPress.

Destaco, pel seu interès, els següents “delsnúvolsestant”:

- Presentació
- Còpies de seguretat
- Paquets ofimàtics
- Editors de vídeos
- Editors d’imatges
- Antivirus
- Sistemes operatius

Twitter / tuíter

Juliol 19, 2009 at 6:46 pm | In Internet, web 2.0 | 2 Comments

Twitter

Feia temps que sentia a parlar de microblocs (Termcat: bloc els apunts del qual tenen un nombre reduït i limitat de caràcters i es poden publicar a través de diverses aplicacions, com ara l’SMS, el correu electrònic o Internet.) i, per fi, va arribar Twitter.

Twitter és una eina 2.0 que s’ha convertit gairebé en una manera de vida per a moltes persones que conec: explicar esdeveniments en menys de 140 caràcters i durant diversos cops als dies posa de manifest la immediatesa amb què s’escriuen aquests tuits, com hem decidit anomenar-los diverses persones que conec i que tuitegem. Però en molts casos també posa de manifest que segons qui ja no té intimitat.

Els tuits (frases de, com a màxim, 140 caràcters) que publiquem es mostren en la pàgina del nostre perfil d’usuari, però també s’envien de forma immediata a altres usuaris que han triat l’opció de rebre-les (followers: seguidors). A més, tenim dues opcions: restringir l’enviament dels tuits només als nostres seguidors o bé permetre l’accés de tothom, que és l’opció per defecte.

Confesso que Twitter és una eina que personalment no acabo d’entendre, tot i que tuitejo (però poc): m’estimo més llegir tranquil·lament alguns paràgrafs i, d’altra banda, majoritàriament les persones no sabem expressar coses en menys de 150 caràcters i aleshores hem de fer un degotim de tuits per expicar una cosa o bé posar enllaços a altres llocs on s’explica la informació recollida al tuit d’una manera més detallada.

Hi ha altres eines per fer microblogging, com Yammer (adreçat a les organitzacions), Pownce (RIP) o el recentment publicat Kri kri, però, definitivament, ha triomfat Twitter que, d’altra banda, s’integra a altres eines com Facebook, Friendfeed… i també permet incorporar fotos des de Twitpic i abreuja les adreces de webs amb molts caràcters (des de, per exemple, Tinyurl.com).

Els experts diuen que és l’eina del futur, que desbancarà els blocs tradicionals, com els coneixem de fa anys i una servidora no experta s’atreveix a posar-ho en dubte, però tinc clar que és una eina que cal conèixer.

Ah, a la columna de la dreta hi ha un bloc on podeu llegir els últims tuits que he escrit.

Memes (o mems)

Juliol 5, 2009 at 11:52 am | In Internet | Leave a Comment

MEM

Traduït al català pel Termcat com a mem (estrany i diria que de seguida imaginem les gracietes que se’n derivaran) i definit pel mateix Termcat com a “unitat mínima de transmissió cultural que, segons algunes teories, actua en l’evolució cultural d’una manera comparable als gens en l’evolució biològica”, aquest terme el va crear Richard Dawkins, un etòleg anglès nascut a Kenia l’any 1941.

Dawkins va crear el neologisme per la similitud fonètica del terme gen per designar les unitats mínimes de transmissió d’herència biològica i per recalcar també la semblança amb memòria i mímesi, ja que, segons Dawkins la nostra natura biològica es constitueix a partir d’informació genètica articulada en gens i la nostra cultura es constitueix per la informació acumulada a la nostra memòria i captada mimèticament, per ensenyament o per assimilació, que s’articula en memes.

Meme, però, és un terme que s’ha fet famós a la blogosfera amb un significat semblant, però específic: són converses distribuïdes que es van encomanant d’un bloc a un altre, de manera que el bloc que origina el meme és enllaçat des d’altres blocs i rep, per tant, moltes visites, segons l’èxit que tingui el missatge del meme.

En realitat, es una mena de campanya de promoció viral en què els blocaires busquen una audiència més gran o simplement estendre el meme a altres blocs, ja que el meme es va reproduint i encomanant per la blogosfera i, així, s’aconsegueixen molts enllaços cap al post inicial.

Un exemple de meme, és la campanya viral de la pàgina del milió d’euros que va tenir molt d’èxit i una extensió molt àmplia a la blogosfera mundial.

Exemples de memes que es poden seguir a la blogosfera: El Gatot -versió íntima-, Vivint a cops amb la vida (Alepsi), El caparazón (Dolors Reig)

Una gran recomanació: Spotify

Maig 10, 2009 at 5:13 pm | In Internet | Leave a Comment

spotify

Fa un temps, un bon amic em va enviar una invitació perquè m’instal•lés una aplicació per escoltar música sense infringir cap norma. Spofity és un programa que permet escoltar cançons per streaming. Podem buscar les cançons per cantant, àlbum o podem crear-nos les nostres pròpies llistes de reproducció. Llegeixo a la Wikipedia que el programa va començar a córrer l’octubre de 2008, o sigui que és força recent.

Les grans millores de Spotify rauen en el fet que podem escoltar música sense infringir cap dret d’autor, ja que no ens descarreguem la música a l’ordinador, simplement l’escoltem i que, pel que m’han dit (jo no tinc una gran oïda musical) la qualitat del so d’Spotify és molt bona.

Hi ha una versió de pagament (Spotify Premium, 9,99 euros al mes), però la diferència és que a Spotify bàsic sentim publicitat de tant en tant (sincerament, no gaire molesta ni estrident), mentre que amb Spotify Premium evitarem la publicitat. També hi ha una quota per un dia que costa 0,99 euros.

Des que vaig descobrir Spotify, busco un autor (Queen, Spandau, Lluís Llach…) i deixo els altaveus sonant tot el matí, un non-stop fantàstic dels meus cantants preferits! Aquest matí ha tocat Luar Na Lubre

Em queden encara 7 invitacions: si en voleu alguna, no dubteu a demanar-me-la. No crec que us en penediu

Ah, i gràcies, Spock! Quina gran troballa!

Web d’Spotify (per cert, un web clar, concís i, sobretot, molt usable!)
Wikipedia
Entrevista a Daniel Ek, fundador d’Spotify

Món virtual: Second Life

Abril 4, 2009 at 3:17 pm | In Uncategorized | Leave a Comment

Second Life és una aplicació que recrea un món virtual en el qual l’usuari pot viure una altra vida, una segona vida com el nom del programa ens indica.

avatar

avatar evolucionat

Els ninos que viuen a Second Life o els nostres alter ego es diuen avatars i es poden modificar en qualsevol moment: un dia podem ser alts i prims i l’endemà baixets i grassos, ens podem embarassar, ser calbs, nans, gegants… El nostre avatar el podem fer tal com ens agradi: només depén dels coneixements de disseny en 3d que tinguem. Un avatar que acaba d’accedir a Second Life es diu newbie.

El meu avatar va anar evolucionant: al començament era una nina lletja, després tenia el mateix aspecte que una replicant de Blade Runner i finalment era una noia moníssima i primeta que anava cridant l’atenció de tots els nois de Second Life

La majoria d’espais són creats pels propis residents i costen diners. La moneda corrent a Second Life són els lindens, però es poden canviar en dòlars a la vida real. Second Life té el seu propi sistema econòmic. Tot i això, els residents poden crear coses sense haver de disposar de diners. També hi ha espais o botigues on es poden adquirir coses de manera gratuïta (freebies) tot i que generalment són de pitjor qualitat que les que valen lindens.

Per construir un edifici (per habitatge o bé per viure-hi), ens cal comprar un terreny i per a això sí que necessitem lindens. Els lindens, a Second Life, es guanyen a determinats espais promocionals on se sol pagar per fer una determinada acció (seure, ballar o simplement ser-hi) o bé venent productes que haguem elaborat o bé oferint serveis que altres residents requereixin.

Pel que he sentit a dir, un dels serveis més ofertats i demandats sembla ser que és el sexe.

Curiosament, la meva existència a Second Life (no nego que algun dia vaig tafanejar en algun d’aquests espais) va romandre llunyana a aquesta temàtica. Als pocs dies de passejar per la Catalunya Virtual, vaig conéixer un noiet amb un avatar ben estrany que em va ensenyar a guanyar diners i a construir coses a Second Life. Certament que era una persona educada i encantadora, no només a Second Life sinó que estic convençuda que també ho deu ser a la vida real: en Pasqual em va ensenyar moltes, moltes coses. Curiosament, a la vida real hem hagut de coincidir en més d’un lloc, però no, no ens hem vist mai.

Terreny a Second Catalonia

Després d’uns mesos de treball i estalvis, vaig adquirir un terreny a Second Catalonia on vaig construir tres locals i hi vaig exposar algunes fotografies per vendre-les i guanyar, així, alguns linderons. No cal dir que no en vaig guanyar gaires, però va ser interessant aprendre l’art de construir coses i de xerrar amb gent d’arreu del món.

Second Life és un lloc amb moltes possibilitats, però crec que no s’ha sabut explotar prou bé. En alguns casos han tingut lloc esdeveniments com fòrums, vagues i manifestacions, però fa la sensació que eren coses puntuals.

També vaig conéixer mentre hi era diverses persones dedicades a l’e-learning: un àmbit del coneixement que també podria desenvolupar moltes potencialitats a Second Life si es desenvolupés correctament.

Second Life

Second Life en català

tot provant Mirror blog

Abril 2, 2009 at 8:01 pm | In web 2.0 | Leave a Comment

Funciona? Doncs això: provant, provant

So de campanetes (Ning, Xing i Ping)

Març 10, 2009 at 8:35 pm | In web 2.0 | Leave a Comment

Campaneta

Portem uns dies mirant d’esbrinar el funcionament i les aplicacions de tres eines 2.0 que, a més, coincideixen fonèticament. També és casualitat, no?

Ning i Xing són plataformes en línia que permeten crear xarxes socials i establir contactes amb professionals del nostre àmbit o amb d’altres àmbits en què estiguem interessats.

En canvi, Ping.fm és una eina que permet actualitzar totes les nostres xarxes socials (o gairebé totes, segons on estiguin allotjades les eines) des d’un únic lloc. Tot i que no és la solució a tots els nostres problemes, em sembla un gran invent que continuaré investigant.

Tot plegat, ens sona dring, dring, dring

Post!

Març 5, 2009 at 9:31 pm | In web 2.0 | 3 Comments

Senyors del Termcat,

El 19 de gener de 2003 vaig escriure el meu primer post. Si ho preferiu, “vaig postejar”, vaig escriure un “article”, a molt estirar. Res més! Avui, 5 de març de 2009 he llegit al DOGC que el terme post ha estat rebutjat i que haurem d’utilitzar altres termes.

El meu primer post, l’any 2003, exactament, va ser aquest (insuls i tonto, val, però el repte era utilitzar aquella tecnologia novedosa i no escriure un text creatiu i ocurrent):

primer post

Això vol dir que durant més de sis anys, jo, que no sóc una dona avançada al meu temps (hi haurà persones que faci molt més temps que escriuen posts), he estat fent servir aquesta terminologia: post, bloc, bloguejar, blogosfera, retroenllaç, agregador de blocs, blocaire, ping…

Quan anava a la universitat prenia apunts, quan assisteixo a una conferència prenc apunts. No penso canviar aquest terme que associo a una altra cosa a hores d’ara: ni somniar-ho!

Ni apunt, ni anotació ni santes pasqües: POST (i, així, en majúscules)

I si engeguem una campanya en contra del ditxós apunt? Algú s’hi apunta? Obrim un grup a Facebook?

3.0, 2.0, 1.0

Febrer 22, 2009 at 7:58 pm | In Internet | Leave a Comment

Torre Calatrava Ja ho deia el poeta J.V. Foix: M’exalta el nou i m’enamora el vell. Esperant l’arribada del 3.0, investigant i endinsant-nos encara el 2.0, em nego a rebutjar l’1.0 que considero encara necessari i imprescindible. I no, l’1.0 encara no és mort, en reivindico l’existència.

Al costat d’eines meravelloses que fan servir alguns usuaris avançats (blocs, wikis, Netvibes…) i altres eines que ja fa servir tothom (bàsicament Facebook), la majoria d’usuaris continuen navegant per la web, pels arbres de continguts per accedir a una informació concreta i precisa. Malgrat el déu Google, malgrat el 2.0 i la web semántica, malgrat tot el que ens arribarà, l’1.0 encara gaudeix d’una bona salut: seria interessant analitzar el volum de continguts editats amb eines 2.0 i els continguts purs i durs publicats des de qualsevol aplicació per editar o generar continguts i transformar-los en pàgines web.

Au, fa dies que portava això al pap: ara ja ho he deixat anar!