Comencem amb una definició, és clar: què són les narratives digitals. Doncs són relats de caràcter personal que combinen la narració tradicional amb elements multimèdia (fotografies, vídeos, so, música…) i es tradueixen en un vídeo.

Les característiques bàsiques són:

- La brevetat (el guió ha de tenir entre 250 a 500 paraules i el vídeo ha de durar 5 minuts com a màxim)
- La narració en primera persona
- La persona que crea la història és qui la narra i la produeix
- El programari que s’utilitza per crear-la és lliure o gratuït
- Incorpora elements multimèdia: fotos, imatges, música i vídeos.
- No és una producció professional i els mitjans tècnics són accessibles
- La vocació de ser compartida

La narrativa digital és sobretot una forma de coneixement i d’expressió que pot utilitzar qualsevol persona per parlar sobre qualsevol tema i que pot compartir amb tothom gràcies a les TIC.

El Julio i l’Elena ens expliquen que hi ha tres fases en l’elaboració del guió: l’evocació, la creació i la correcció. I és curiós que el requisit de veracitat de la història i de narrar-la en primera persona fa que durant la primera sessió una persona plori mentre relata el que li evoca una fotografia que havíem de portar al curs. El segon dia és una altra persona que, mentre llegeix el guió que ha escrit, també es posa a plorar.

Els professors insisteixen a dir que la història ha de ser personal, que no vol dir que hagi de ser íntima, però, tal com transcorre el curs, diversos alumnes comentem que potser, a més, ens serveix per fer teràpia perquè afloren molts sentiments i moltes emocions.

Encara no s’ha acabat el curs i, com us podeu imaginar, la feina que hem de desenvolupar és precisament l’elaboració d’una narrativa digital. Hi estic ben embolicada: cercant fotos, buscant la música idònia que lligui amb el guió i amb la història que explico, però és una experiència que no oblidaré i que, sens dubte, espero aplicar a moltes coses.

I, com a mostra, una narrativa digital molt bona, de Diego Vidart. Però escoltem-lo:

Més informació sobre narratives digitals

Center for Digital Storytelling
HD UY – Historias Digitales del Uruguayfitxer
Relatos digitales. GREAV (Universitat de Barcelona)

Fa uns mesos, un grup de professionals vam decidir organitzar-nos al voltant de la Xarxa d’Innovació Pública. Ens vam proposar aleshores elaborar unes línies de treball conjuntes per compartir projectes, bones pràctiques, coneixement, notícies… en definitiva, per intercanviar experiències i aprendre’n tots junts i, al mateix temps, millorar i idear nous serveis amb la resta d’actors públics (ciutadania, proveïdors, etc.)  a partir del coneixement de l’Administració. Així mateix, volíem encomanar a la resta de persones que  d’una manera o una altra treballen a l’Administració, les nostres ganes d’irradiar idees, prpostes i energia per promoure el canvi en l’organització.

Doncs, bé, ja s’acosta el moment que la nostra xarxa, ja madura, es presenti en societat, i ho farà el proper dia 14 de juny, a les 16 hores, a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (c/Girona, 20. Barcelona).

En aquest acte es presentarà la versió catalana en format digital del llibre INprenedors i comptarem amb la presència de:

• Tíscar Lara, vicedegana de Cultura Digital de l’Escola d’Organització Industrial de Madrid, i Joan Cruz, de Fundació Telefònica, com a coautora i editors del llibre.
• Dioni Nespral i Alberto Ortiz de Zárate, autors del llibre
• Jordi Graells, coautor del llibre i que presentarà la Xarxa d’Innovació Pública.

Al començament i al final de la tarda hi ha un debat intens sobre la importància de la privacitat de les xarxes, enfocat des de diferents punts de vista: des de qui no vol ser-hi a qui vol ser-hi amb plenitud. També hi ha enfocaments positius de l’ús de les xarxes: jo mateixa comento que, per molt que no ens agradi Facebook, ha contribuït a l’alfabetització digital de moltes persones en risc d’exclusió digital.

Les recomanacions de la Dolors, sempre ben acollides, les he recollit en un petit resum que us poso a continuació:

Eines “per llegir després” (read it later)

Eines molt útils sobretot per compartir la lectura entre smartphones i ordinador amb pantalla gran o quan no hi ha prou temps per llegir textos llargs, però sí per seleccionar allò que ens interessarà llegir quan disposem de més temps.

Instapaper

Evernote

Eines per gestionar la lectura d’RSS i notícies

Diigo (successor natural de Delicious, ja que té més funcions i permet importar els marcadors que tenim a Delicious, però també els preferits del navegador)

Feedly: extensió per al Chrome o per al Firefox que integra els RSS (i la manera d’estructurar-los) que tinguem a Google Reader. També té read it later i una miniaplicació que es pot incrustar al navegador.

Recomanacions per a lectors de Twitter per a smartphones

Android: Twidroyd i Twild

Iphone: Tweetdeck i Hootsuite

Blackberry: aplicació de Twitter

També comentem les utilitats de Cotweet, que els editors de xarxes socials de Gencat ja coneixem.

Zotero és un bon complement per a anotacions de bibliografia.

Netvibes, un entorn personal d’aprenentatge, no té gaire alternatives. Potser Symbaloo (semblant). Dolors Reig valora molt els Netvibes construïts per la Biblioteca del CEJFE i pels Juristes criminòlegs.

Isuu: per emmagatzemar i compartir arxius, alternativa a Dropbox

Scribd: llibreria virtual, també per publicar document

Windows Live Writer: editor de blocs

Ommwriter: editor zen, amb musiqueta

 Ping.fm: per publicar a diversos llocs al mateix temps

Usos de bit.ly amb servei propi d’escurçador, cal tenir el domini (p.e. dreig.cc). En aquest cas, no es pot fer un ús indiscriminat de l’escurçador, ja que només hauríem de fer servir el domini propi per a materials propis i no per publicitar materials d’altres.

Logotip Softonic

Anant en avió llegeixo a la revista Esquire que un nenet (de 36 anys), en fa 15 que va fundar Softonic. En recordo els inicis: aleshores només hi havia un lloc legal i decent on descarregar programes. Era TuCows, les dues vaques, que encara continua, i on tota la informació era en anglès. Softonic seguia el model de TuCows però se’ns feia  més proper, ja que el web és en castellà.

Tomás Diago, president i fundador de la companyia, tenia 21 anys quan la va fundar i estudiava enginyeria informàtica a la UAB. No fa cara de voler ser comparat amb en Zuckerberg, tot i que Esquire, inevitablement, ho fa.

Està clar que la història no té res a veure per molt que siguin dues històries d’èxit de nanos joves. Quinze anys d’existència amb millores contínues i també contribucions humanitàries li confereixen un cert pes a Softonic (quinze anys són fins i tot solera a Internet) i em sembla millor comparar-ho a la creació, molt més recent, d’EyeOS, de mans de Marc Cercós i Pau Garcia-Milà, a qui, per sort, escoltarem dimarts en la 23a sessió web.

Enhorabona, Tomás Diago, i enhorabona, Softonic. I una petició: per a quan una versió del web en català? No estaria malament, oi? ja que tant el seu fundador com l’empresa són a Barcelona

Els creadors de Quora el defineixen com una col·lecció de preguntes i respostes que està millorant contínuament, creada, editada i organitzada per tothom que l’utilitza. I el més important és que tenir cada pregunta en una pàgina és possiblement el millor recurs per qui vol saber alguna cosa de la pregunta en qüestió.

Quora és una xarxa horitzontal on tots els membres poden preguntar i respondre i classificar les preguntes en diferents apartats (qui fa la taxonomia de preguntes). Dolors Reig comenta que dubta si podrà mantenir la qualitat i evitar l’spam i vaticina que, segurament, esdevindrà una xarxa vertical de continguts per a temes específics com d’Internet, social media… Janquim, també parlant de Quora, diu que no és periodista de tecnologia.

Quora estableix com a punts rellevants de la plataforma els següents aspectes:

• Acumulació de coneixement: accés des d’arreu del món, base de dades de coneixement que pot créixer i créixer i accés ubicu a aquesta informació (res de nou).
• Reutilitzable: cada pàgina és una font reutilitzable que pot ajudar molta gent, però la informació sobre aquella pregunta només és en un lloc.
• Col·laboratiu: l’espai públic de Quora pot ser editat per tothom que sàpiga com millorar la resposta.
• Millora contínua: tothom pot publicar respostes a les preguntes, afegir comentaris o publicar preguntes noves.
• Organitzat: els qui utilitzem Quora l’hem de mantenir organitzat. Cada pregunta està associada a uns temes que fan que sigui més senzill trobar-hi preguntes relacionades dins de Quora. Els temes també s’utilitzen per identificar preguntes relacionades i sovint ajuden a donar un context a la pregunta.
• Sectorialitzat: les persones seguim temes i, per tant, el sistema ens mostra quines preguntes ens podrien interessar i saber-ne més. Podem seguir preguntes individuals.
• Persones: tot el que es publica a Quora està relacionat amb una persona. Cada resposta i cada pregunta té un historial de revisions associat i cada canvi s’associa amb la persona que el fa. La gent utilitza els seus noms reals i al seu perfil hi afegeix una petita biografia.

Però res millor que començar a navegar per Quora i detectar si realment ens pot resultar útil personalment, a la nostra organització o potser només és una altra xarxa més on procrastrinar una estona.

Personalment, li he dedicat poca estona: encara veig un maremàgnum d’informació i no sé molt bé què triar i si em servirà d’alguna cosa. He respost una pregunta sobre fer turisme a Barcelona i m’he subscrit a diversos temes, però només he llegit preguntes i respostes sobre social media. Potser avui m’hi passejo una estona.

Més info

Dolors Reig – Quora: sigue la explosión social

Bloc Gencat – Quora a l’Administració

Janquim – No sóc “periodista de tecnologia”, Quora

Un nom llarg per a un congrés que barrejava, com ells dirien, churras con merinas: potser poc específic i incloent dos temes, que potser podrien ser complementaris, però que, a la pràctica semblen viure a móns diferents (pactes i acords de concertació a l’Administració local, d’una banda, i xarxes de treball col·laboratiu, de l’altra).

Però he tingut la sort de conéixer de prop Borja Marcos, que ens va explicar un projecte interessantíssim que ha engegat la Federación de Municipios i que es diu Goblonet (al qual tothom anomenava Globonet, curiós!). Gob de gobierno, lo de local, insistia en Borja i no hi va haver manera que ningú ho pronunciés correctament. El projecte està basat en un gestor de continguts desenvolupat específicament per a aquest projecte i li treu molt de profit al sistema d’altres xarxes socials (eines de recomanació, RSS, publicació de notícies, fins i tot videoconferència). Li vaig prometre a en Borja que m’hi donaria d’alta i avui ara mateix ho faré.

Isabel Heredia, amb qui ja ens havíem posat en contacte feia dies, va explicar un projecte que abasta un àmbit més petit, però que vaig sentir molt de prop, ja que me’l van explicar directament algunes de les participants: orientadores laborals de diferents municipis de Málaga. Sembla que hi ha una important xarxa de gent que es dedica a aquesta feina, però que treballen de forma separada. Els vaig suggerir algunes idees per treballar col•laborativament i també els vaig explicar la nostra experiència. Isabel ens va parlar de la xarxa Redatodacosta.

La guinda del pastís la va posar Alfonso Alcántara (més conegut com a @yoriento a Twitter, sobretot, però també a altres entorns a Internet). Amb una explicació ameníssima i divertidíssima de l’ús de les xarxes socials des del Servei Andalús d’Ocupació, mirant de fer entendre un nou model d’Administració, però també un nou model de funcionari, va apassionar la majoria d’assistents a l’acte.

Les notes discordants: alguns elements crítics que s’aferren a perpetuar uns models que ja fa temps que són caducs i el descobriment d’una pràctica comuna entre els andalusos (això em va explicar) que es diu “cloncusiones”, que consisteix en l’aparició d’un individu que fa burleta de tot el que ha succeït en el decurs de la trobada, congrés o esdeveniment corresponent. Poc afortunat, sincerament.

En fi, una curiosa estada a Málaga on no només vam compartir coneixements, sinó també pescaíto frito i algun gotet de vi.

Todo va a cambiar, Enrique Dans

Tot i que el llibre d’Enrique  Dans, objecte d’aquest post, porta per títol Todo va a cambiar, com el mateix Dans diu, per a moltes persones tot ja ha canviat o està canviant. De fet clou el llibre aquesta frase: “No se quede en el ‘todo va a cambiar’. En realidad, todo ha cambiado ya”.

Todo va a cambiar és un llibre fàcil de llegir, interessant i amè, diria que fins i tot en algun moment enganxa. És, en definitiva, una guia per entendre millor la societat de la informació i els imparables canvis tecnològics que estem vivim.

Amb pròleg de Vinton Cerf, un dels pares d’Internet, Todo va a cambiar pretén aplegar explicacions, experiències, i fets per intentar entendre els canvis que la tecnologia està provocant en tres àmbits diferents: les persones, les empreses i la societat, però amb una major incidència pel que fa a les persones. Relata com les diferents generacions assumeixen aquests canvis tecnològics, exemplificant-ho amb la seva pròpia família (el seu pare, ell mateix i les seves filles).

El llibre explica, a més, com Internet ha canviat alguns models de negoci del món de l’oci i de la cultura (la música, la premsa, la comunicació o el sector editorial) i què han de fer les empreses per adaptar-se als canvis i no perdre competitivitat.

Analitza més o menys extensament molts temes: les diferents etapes d’Internet, els drets d’autor i la pirateria, l’expansió de l’imperi Google, l’auge i caiguda de Microsoft, l’èxit de Youtube, la difusió dels blocs, la informàtica en núvol, el web 2.0, la societat hiperconnectada i acaba el llibre —per a mi la part menys lluïda— fent pronòstics de futur.

Enrique Dans signant llibres la Diada de Sant Jordi

L’impacte social dels canvis de què ens parla al llarg del llibre es fa palès en la següent afirmació: “La disminució brusca dels costos de transacció i comunicació conforma el canvi més important que hem viscut al nostre sistema econòmic des de l’època de la Revolució industrial de finals del segle XVIII, un canvi comparable al d’una glaciació. Quan penseu en els canvis que la tecnologia provoca a persones i empreses, penseu en aquesta dimensió: hem viscut un canvi dràstic en l’entorn i ens toca adaptar-nos-hi.”

Per acabar, destaco, potser per una coincidència amb els interessos de l’autor, l’èmfasi que fa sobre l’impacte social que té l’ús dels blocs i dels microblocs. I és que Dans és un conegut blocaire des de fa més de sis anys: el seu bloc, El blog de Enrique Dans, és un dels més freqüentats del món en llengua castellana.

Enrique Dans: Todo va a cambiar. Tecnología y evolución: adaptarse o desaparecer. Deusto SA Ediciones. Barcelona, 2010

Lip dub Vueling

Jake Lodwick, fundador de Vimeo, proposava el terme lip dub quan va gravar el vídeo Endless Dream amb la música que ell mateix cantava mentre caminava pel carrer: Jake mou els llavis, però la música que se sent és la peça original. Jo sempre n’he dit fer playback, que és allò que fan els cantants quan actuen, però en realitat la seva veu no sona en directe, sinó que ha estat gravada prèviament.

Un lip dub (o lipdub, en català: doblatge labial) és un vídeo rodat en una sola seqüència que combina la sincronització labial i doblatge d’àudio per fer un vídeo de música. Es fa filmant persones que fan veure que canten i que sincronitzen els llavis amb la lletra d’una cançó que escolten: els participants del lip dub canten un tros de la cançó fins que són substituïts in situ per un altre participant que continua per on anava l’anterior participant, i així successivament, fins al final de la cançó.

Són vídeos senzills, espontanis, amb l’única finalitat de divertir i divertir-nos, i solen reunir algunes d’aquestes característiques:

• Espontaneïtat: sembla com si el vídeo fos una improvisació, sense assajos ni preparació de cap mena, com si tot sortís rodat. Vinga, cantem i ballem una miqueta!
• Participatiu: al vídeo hi sol participar un bon nombre de persones i tots participen de la improvisació i de l’alegria del moment.
• Humor, bon rotllo: la gent mostra una actitud divertida en el vídeo, s’ho estan passant bé.
• Mostren diverses persones cantant una cançó mentre es desplacen per un espai, generalment l’interior d’una empresa (cas Vueling) o d’una universitat (hi ha molts lip dubs fets per alumnes d’universitats).
• Són fàcils de difondre gràcies a xarxes socials com Youtube, Facebook o Twitter.
• Els lip dubs se solen acabar en un espai on s’ajunten totes les persones que hi han participat i al mateix temps canten o criden alguna cosa.
• Un altre element comú de molts lip dubs és l’aparició de pancartes en què podem llegir o bé frases de la cançó o bé de l’empresa o organització que munti el lip dub.

Fa uns dies, encuriosida pel tema, vaig passar una estoneta buscant lip dubs a Youtube i, definitivament, els meus predilectes són dos vídeos que ja coneixia: el que Vueling va publicar per felicitar les festes de Nadal de 2009 i un lip dub fet a la Universitat del Quebec el setembre de 2009 on van participar un total de 172 estudiants.

Lip dub – I gotta feeling

Vueling together

Núvols

Durant aquest mes d’agost, el portal Vilaweb ha publicat un conjunt d’articles frescos, breus i aplegats sota el títol ‘Del núvol estant’ en què s’explicaven un seguit d’aplicacions que són “al núvol” (cloud computing, aplicacions que hi ha a Internet, que no hem d’instal·lar al nostre ordinador, sinó que les utilitzem directament a la Xarxa).

El concepte de cloud computing s’està estenent ràpidament i la llista d’aplicacions al núvol creix dia a dia i en tots els àmbits; fins i tot hi ha sistemes operatius al núvol de la Xarxa (per exemple, eyeOS). Segons Vilaweb, “la independència al respecte dels ordinadors, la seguretat, la flexibilitat i la gratuïtat de moltes d’aquestes aplicacions n’expliquen l’auge”.

Els blocs, els tuits que publiquem a Twitter són dos exemples clars del que representa el cloud computing, ja hauríem de pensar que ningú no fa còpia de tots els posts i comentaris que publica al seu bloc, sinó que són allà, als núvols d’Internet, a can Blogspot o can WordPress.

Destaco, pel seu interès, els següents “delsnúvolsestant”:

- Presentació
- Còpies de seguretat
- Paquets ofimàtics
- Editors de vídeos
- Editors d’imatges
- Antivirus
- Sistemes operatius

Twitter

Feia temps que sentia a parlar de microblocs (Termcat: bloc els apunts del qual tenen un nombre reduït i limitat de caràcters i es poden publicar a través de diverses aplicacions, com ara l’SMS, el correu electrònic o Internet.) i, per fi, va arribar Twitter.

Twitter és una eina 2.0 que s’ha convertit gairebé en una manera de vida per a moltes persones que conec: explicar esdeveniments en menys de 140 caràcters i durant diversos cops als dies posa de manifest la immediatesa amb què s’escriuen aquests tuits, com hem decidit anomenar-los diverses persones que conec i que tuitegem. Però en molts casos també posa de manifest que segons qui ja no té intimitat.

Els tuits (frases de, com a màxim, 140 caràcters) que publiquem es mostren en la pàgina del nostre perfil d’usuari, però també s’envien de forma immediata a altres usuaris que han triat l’opció de rebre-les (followers: seguidors). A més, tenim dues opcions: restringir l’enviament dels tuits només als nostres seguidors o bé permetre l’accés de tothom, que és l’opció per defecte.

Confesso que Twitter és una eina que personalment no acabo d’entendre, tot i que tuitejo (però poc): m’estimo més llegir tranquil·lament alguns paràgrafs i, d’altra banda, majoritàriament les persones no sabem expressar coses en menys de 150 caràcters i aleshores hem de fer un degotim de tuits per expicar una cosa o bé posar enllaços a altres llocs on s’explica la informació recollida al tuit d’una manera més detallada.

Hi ha altres eines per fer microblogging, com Yammer (adreçat a les organitzacions), Pownce (RIP) o el recentment publicat Kri kri, però, definitivament, ha triomfat Twitter que, d’altra banda, s’integra a altres eines com Facebook, Friendfeed… i també permet incorporar fotos des de Twitpic i abreuja les adreces de webs amb molts caràcters (des de, per exemple, Tinyurl.com).

Els experts diuen que és l’eina del futur, que desbancarà els blocs tradicionals, com els coneixem de fa anys i una servidora no experta s’atreveix a posar-ho en dubte, però tinc clar que és una eina que cal conèixer.

Ah, a la columna de la dreta hi ha un bloc on podeu llegir els últims tuits que he escrit.